Diàleg sobre la caiguda de l’aigua es un projecte que vaig realitzar juntament amb el meu pare, el pintor Jose Mª Guerrero Medina. Una proposta de representació de l’aigua en moviment i caiguda lliure a Monasterio de Piedra. Com a resultat varem organitzar l’exposició Diàleg sobre la caiguda de l’aigua, que es va exposar a Tossa de Mar i al Km7.

Es part d’un projecte mes ampli sobre el paisatge d’Aragó, que te una segona part, amb el paisatge dels Monegros com a tema principal.

Caigudes d’aigua

De la mà de l’artista es desperten els silencis de la natura i la seva mirada metafísica transforma la percepció del món. Les caigudes d’aigua del Monasterio de Piedra ha estat l’indret que ha propiciat aquest diàleg manifest en l’obra que Guerrero Medina i el seu fill Pau presenten.

Pintura i fotografia conversen entorn les caigudes d’aigua, com a fil conductor, cadascuna amb la seva veu, amb la seva personalitat. D’una banda Guerrero Medina des de tot el seu procés introspectiu desglossa les transparències, de l’altre en Pau copsa els instants del trànsit fluït i els dota de temps sostingut. En aquesta exposició les obres d’un i altre s’emplacen per a conversar a partir dels pensaments que han plasmat en solitari en el seu taller, en el seu estudi.

La fotografia d’en Pau proposa diverses mirades sobre el mateix tema. Algunes de les imatges són d’una evident concreció realista, fins al punt de haver aconseguit fotografiar el so de l’aigua quan cau. En d’altres el detall arriba a l’abstracció, s’arriba a perdre el reconeixement del referent però en queda l’empremta de la seva essència: la sensació que provoca a la mirada. L’aigua deixa de ser líquid per esdevenir fins cabells que pentinen la roca.

L’aigua en moviment és l’eix central del discurs, a partir d’aquí les fotografies d’en Pau deixen escoltar una música suau en les peces més concretes i el soroll estrèpit de les cascades en les peces més abstractes. L’aigua acaricia les roques sobre un teló d’una vegetació discreta, màgica i enigmàtica de verdor humida.

L’aigua que llisca i s’escaparia de les mans és possible recollir-la amb la mirada quan es deixa veure en les diferents textures d’un moviment transformat mitjançant la velocitat de l’obturador. Aquest diàleg de profunda senzillesa poètica, gairebé exempt de color per potenciar tota la transparència de la llum líquida té com a interlocutor la pintura de Guerrero Medina.

Escoltant aquest diàleg entre fotografia i pintura entorn les múltiples percepcions sobre la plasmació dels sons i les textures, dels acompanyaments i les transformacions de les caigudes d’aigua del Monasterio de Piedra, les mirades es pinten de tonalitats musicals.

Pilar Giró

Sorry, there is nothing to display here…

caigudes d’aigua

Updated on 2016-03-14T11:22:55+00:00, by Pau.