Pla de Feners, el lloc on al 1901 l'hereu dels Grats va sentir al comte Arnau. Fotografia part de l'exposició Paisatge i llegenda del comte Arnau

Les aparicions del comte Arnau

Moltes eren les persones que deien haver vist o sentit al comte Arnau

Pla de Feners, el lloc on al 1901 l'hereu dels Grats va sentir al comte Arnau. Fotografia part de l'exposició Paisatge i llegenda del comte Arnau

Moltes eren les persones que deien haver vist o sentit al comte Arnau, sobretot abans de l’aparició de la radio i la televisió. Un dels casos que tenim documentats és el de l’hereu dels Grats, qui a la tardor de 1901 deia que a posta de sol havia sentit el clapir dels gossos, les petjades del cavall i els xiulets del comte Arnau abrivant la canilla. Això va passar al Pla de Feners, i va ser Rossend Serra i Pagès, l’infatigable perseguidor del comte Arnau, qui recollí el testimoni de primera ma,  de boca de l’hereu dels Grats:

Al preguntar-li jo si havia sentit a dir que el comte Arnau passava encara de tant en tant corrent a cavall i seguit de gossos que clapeixen, va contestar-me amb un aplom gran:
– Jo ho he sentit prou.
– Vos? Vaig preguntar-li admirat.
– Si senyor.
No m’esperava aquesta confessió; i tot i saber-ho, perquè algú m’ho havia explicat anys enrera, em va sorprendre per el to de sinceritat amb que mh’ deia.
Conteu-me, com va ser això?
– Era a posta de sol, entre dos llustres, allà a la tardorada.
– A on?
– Al Pla de Feners, al capdamunt de la Solana de Grats, a l’envista de Campelles.
– I vareu sentir?
– El xiulet del comte l’Arnau, com atiava els gossos, i ells, amb uns clapits que feien! Ho som sentit dues vegades.
– Però ben clar, eh?
– Mare de Déu, ja ho crec!
– I no us vàreu espantar?
– Gota, perquè un hom ja ho sap. El que em va fer basarda, una nit al anar-me’n cap a casa, va ser sentir com el comte l’Arnau passava entre la terra.
– Com s’entén?
– Vaig sentir: u… u… u… u…! Una fressa fonda i forta com un terratrèmol, que durava una bella estona.
– I a on devia anar?
– Poc ho se. El pare ho savia prou, i quan erem mainada ens ho contava; però ara no m’en recordo pas.
Era tard, i ens varem haver de despedir. Vaig anotar aquestes poques noticies en tres o quatre ratlles, però confesso qu em varen interessar més que algunes de les composicions literàries a propòsit del comte l’Arnau, en les quals hi campeja la fantasia més exuberant. Un que ha sentit varies vegades al comte l’Arnau! Jo hauria pagat qualsevol cosa per tornar-me preocupat i poder sentir-lo quan, brunzent com el mateix vent, va desbocat rostos avall de la muntanya, saltant torrents i cingles, acompanyat dels gossos famolencs que clapeixen i llops que udolen, que no trobant cap peça de caça han d’acabar per devorar-lo a ell mateix.

Rossendo Serra i Pagès
Preguntant pe’l Comte l’Arnau
Catalunya, revista mensual. Num 26, febrer 1904

L’hereu dels Grats va sentir al comte Arnau, però h’hi ha d’altres l’han vist, caçant, errant d’un cingle a l’altre com suspès en l’aire. Així es diu que ha estat vist a la collada de les Rovires, o a la font del Prestill, sota els cingles de Montgrony.


Aquesta fotografia forma part de l’exposició Paisatge i Llegenda del comte Arnau, i del llibre El comte Arnau, paisatge i llegenda, juntament amb 37 fotografies mes.


T’agradaria tenir un exemplar del llibre?

Pots comprar un dels 500 exemplars numerats i signats del llibre ara mateix en un clic

Comments:0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *