Gorg dels Banuyts, petit estanyol on la llegenda diu que el comte Arnau va ser ofegat i endut de cap a l'infern. Fotografia part de l'exposició Paisatge i llegenda del comte Arnau

El Gorg dels Banyuts

El Gorg dels Banyuts és el lloc on els dimonis en forma de gats van ofegar al comte Arnau i se’l varen endur cap a l’infern.

Gorg dels Banuyts, petit estanyol on la llegenda diu que el comte Arnau va ser ofegat i endut de cap a l'infern. Fotografia part de l'exposició Paisatge i llegenda del comte Arnau

Fotografia del Gorg dels Banyuts a l’hivern. El Gorg dels Banyuts és un petit estanyol gairebé circular, profund i llóbrec, sobre el que cau un salt d’aigua  i que es troba a la riera del Garfull, just a la confluència del torrent que passa sota Mataplana amb la riera de Sant Ou. És un lloc molt important per al mite del comte Arnau, ja que aquí és on, segons una llegenda, els dimonis en forma de bocs, o els gats segons altres versions, ofegàren al comte Arnau i se’l enduguéren cap a l’infern.

El Gorg dels Banyuts també és ric en llegendes del diable, com la que diu que hi havia un pagès del mas de la Foradada, que volia un boc “encara que vingués el diable”, i una volta aquest hagué cobert les cabres i elles xaiat, el boc, seguit dels cabrits, es precipità al gorg, on ell i els cabrits varen desapareixer per sempre més. I la llegenda de la noia de la mateixa casa que es volia casar “baldament fos amb el diable”.

Joan Amades recull la següent rondalla sobre el gorg dels Banyuts:

“El comte l’Arnau tenia al seu servei, i com a criats, dos gats negres molt grossos que, sobretot quan sopava, li feien llum amb dues candeles de cera negra que com més cremaven més creixien. Una nit, quan el Comte tornava de les seves malifetes, trobà un dels gats, que es deia Arnau, que l’esperava dalt de la roca del Gall, vora del gorg dels Banyuts. El gat cridà el Comte i li va dir que el seguís. El cavaller desembeinà l’espasa i envestí el gat, amb el qual va sostenir una gran batussa i el matà. En arribar al castell va explicar a l’altre gat el que li havia passat. El gat es va posar fet una fúria. Li va dir que li havia mort el seu germà, que era l’únic que s’estimava en aquest món. Se li tirà al coll, l’agafà fortament amb les seves urpes i se’l va emportar cap a l’infern.Una variant de la tradició diu que els servents del Comte no eren dos gats, sinó dos bocs, que li feien companyia com a amics i emissaris del diable i que el vigilaven contínuament per tal que no fes cap bona obra i sobretot perquè no adorés Déu. El boc germà del que el Comte havia mort precipità el cavaller al gorg dels Banyuts, d’on hom creu que encara surt en tornar a la terra per emprendre la seva carrera infernal de cada nit. Diuen que aquest gorg és una de les portes de l’infern. Els pastors temen passar amb la ramada per aquells verals perquè creuen que del fons del gorg surt a voltes un boc o un marrà negre que es barreja entre el bestiar, damunt el qual té molta atracció, i que quan se l’ha fet seu es llança al gorg i tot el ramat el segueix.”

Joan Amades

El Pirineu, tradicions i llegendes


Aquesta fotografia forma part de l’exposició Paisatge i Llegenda del comte Arnau, i del llibre El comte Arnau, paisatge i llegenda, juntament amb 37 fotografies mes.


T’agradaria tenir un exemplar del llibre?

Pots comprar un dels 500 exemplars numerats i signats del llibre ara mateix en un clic

Comments:0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *