Obaga de Sant Ou a l'hivern, amb la fageda sense fulles i el terra nevat

Obaga de Sant Ou

A l’obaga de Sant Ou hi trobem el Forat de Sant Ou, una cova que, segons la llegenda, comunicava amb el claustre del convent de Sant Joan de les Abadesses, i per on el comte Arnau anava a visitar a la seva amant.

Obaga de Sant Ou a l'hivern, amb la fageda sense fulles i el terra nevat

L’obaga de Sant Ou està coberta per una fageda, és un bosc ombrívol a l’estiu, que a l’hivern al perdre totes les fulles, canvia completament d’aspecte. La fototografia està feta un dia nevat  d’hivern, a primera hora del matí, i pots veure com asoma el sol, a la part superior esquerra, entre els arbres.

Mig amagat per la fageda, a l’esquerra de la foto, s’hi troba el Forat de Sant Ou, un dels llocs mes importants per a la llegenda del comte Arnau. El forat o avenc era, segons la tradició, l’entrada d’un túnel per el que el comte Arnau anava a Sant Amanç, o al monestir de Sant Joan de les Abadesses segons altres versions. La cavitat natural, de 97 m de profunditat, va ser explorada per primer cop per Norbert Font i Sagué, el 6 d’agost de 1906.

Norbert Font explica com la intenció inicial era explorar l’avenc durant el mes de juny, però, degut al neguit que causava entre la gent el fet de molestar al comte Arnau, varen decidir explorar la cavitat un cop s’hagues fet la collita del blat, al mes d’agost.

“A l’esbombar-se per les fondalades de Gombreny la nova de que hi havia intenció de baixar al Forat, resucitaren com per encant totes les tradicions, llegendes i supersticions que, com si s’avergonyissin del sol, sols eixien en les feréstegues vetllades d’hivern, i la bola de neu cresqué i s’exagerà, i se remembraren les calamitats passades, per causa del Forat, les bruixes, mals esperits i pedregades que n’havien sortit, recordant-se molt especialment el que succeí després de l’intentona d’exploració de l’enginyer francès, que passaven unes coses tant extranyes per tota aquella fondalada, que ningú sabia explicar-s’ho, perquè fins als pastors més valents els prenien les barretines i capes que duien, sense veure persona humana, i el que és més sensible, del forat, perquè no podia ser d’enlloc més, en sortí una pedregada tant forta que ho trinxà tot… En una paraula: que els habitants del misteriós Forat no estaven per bromes i que no volien que ningú els anés a destorbar del somni tranquil que deuen dormir ja fa segles i segles, i que, per tant, no era questió de que ningú els anés a destorbar, no fos cas que, enfadats, congriessin com l’altra vegada una tempesta que els fes perdre la collita del blat que llavors tant bé es presentava.”

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya nº 97, febrer de 1903


Aquesta fotografia forma part de l’exposició Paisatge i Llegenda del comte Arnau, i del llibre El comte Arnau, paisatge i llegenda, juntament amb 37 fotografies mes.


T’agradaria tenir un exemplar del llibre?

Pots comprar un dels 500 exemplars numerats i signats del llibre ara mateix en un clic

Comments:0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *